Reflexió lectura Oralitzada

               Aquesta pràctica consisteix que per grups havíem de llegir en veu alta un text del llibre de Mari Carmen Díez, el nostre text es titula "Entre poc i massa".

               El text l´hem llegit entre la meua companya i jo. Normalment quan llig textos en veu alta m´ajuda a comprendre millor el que està dient el text, però quan són en la meua llengua materna. En aquest cas, al no ser la meua llengua, en llegir en veu alta estic pendent de llegir bé i no cometre errors que de parar atenció al significat del text.

               D´altra banda, el text ens ha semblat bastant interessant. Ja que comenta les diferències que existien respecte, a l´educació dels xiquets i xiquetes fa diversos anys darrere, a l´educació que hi ha ara. Perquè segons Mari Carmen Díez, abans els xiquets eren obedients i submisos, a més no tenien pensament propi feien el que se´ls deia o ordenava. Però ara, l´educació que tenen és molt diferent, en moltes ocasions es parla de la falta d´educació i dels pocs límits que se´ls posen.

               Per tant, la pregunta que li faríem com grup a aquesta autora seria en relació a aquest text, partint de la premissa que exposes en el text llegit anteriorment, Què triaries de cada model educatiu per a arribar a un punt intermedi més correcte?

El Portfolio Europeu de les Llengües

         Esta pràctica es dividix en tres parts. La primera que hem realitzat ha sigut contestar a tres preguntes sobre el Portfolio Europeu de les Llengües. 

• Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?

És un document personal, un portfolio digital, en el que els alumnes que estan aprenent una llengua, o en un context escolar, o fora d´ell, poden establir les seues experiències d´aprenentatge, reflexionar sobre elles i autoevaluar-se. S´inclouen objectius, alguna activitat i una autoevaluació. 

• Quins són els seus components? Proposa´n una breu descripció.

• La Portada, que inclou elnom del propietari i les llengües que es van a tractar.
• La Biografia de Llengües, que inclou les persones importants de la seua vida, activitats i jocs que coneixem i es fan en diferents llengües, els viatges que han fet i les seues aficions.
• El Passaport de Llengües, on es reflectixen les dades del centre d´estudis, el nivell d´adquisició de la llengua que té, i el progrés que ha fet, a més de lse situacions comunicatives que apareixen.
• I finalment, el Dossier, que arreplega les activitats que s´han anat realitzant diàriament dins i fora de l´aula. La seua finalitat és guardar totes les experiències que s´han portat a terme durant el curs escolar.

• Quines són les funcions?

• Aprendre noves llengües.
• Millorar la capacitat de comunicació en altres llengües.
• Trobar noves experiències plurilingües.
• Reflexionar i fer una autoevaluació sobre els continguts apresos. 
• Aprendre de forma autònoma.
• Documentar i registrar la competència plurilingüística, i les experiències de l´alumno/a amb altres llengües i cultures. 

El Cervell bilingüe

           En aquesta pràctica hem visualitzat un vídeo sobre el Cervell Bilingüe. En aquest vídeo Ferran Suay, doctor en Psicologia per la Universitat de València ha anat responent una sèrie de preguntes conforme. Són les següents:

• El Bilingüisme s´ha considerat sempre positiu en l´aprenentatge?

No sempre s´ha considerat positiu, perquè en anys passats com l´any 1923, deien que ser una persona bilingüe provocava retard en l´aprenentatge i no tenien aspectes positius. En canvi, en l´actualitat pensen que sí hi ha aspectes positius, perquè ajuda a la resolució de conflictes i facilita

l´aprenentatge. També aquelles persones que són bilingües tenen una millor funció executiva a

• A quina o quines edats es pot parlar d´un bilingüisme?

Comenten que les edats clau, perquè els xiquets i xiquetes comencen a parlar són 5, 7, i 12 anys.

• Després de les análisis científiques realitzades, que són els avantatges que se le poden atribuir als individus bilingües?
• Un important rendiment cognitiu.
• Avantatges en la funció executiva. 
• Facilitat en la resolució de conflictes. 
• La prevenció de malalties, ja que ajuda al retard de l´Alzheimer. 
• Tenen més facilitat per a aprendre més idiomes. 
• Per altra banda, també hi ha aspectes negatius, perquè tenen menys fluidesa i vocabulari. 

• Com relaciones l´expressió "Ambient enriquit" amb la situació de bilingüisme?

Com una font d´estimulació i plasticitat cerebral. Ja que la persona té la posibilitat d´escoltar més 

d´una llengua. També, actua en la prevenció de malalties, en concret en el cas de les neurodegeneratives com l'Alzheimer.

Alumnat nouvingut

                En aquesta pràctica hem de presentar la nostra opinió personal, quant a les adaptacions que s´han de dur a terme quan apareix alumnat nouvingut al centre, i que la seua llengua materna és diferent. 

                Al meu entendre, quan un xiquet/a és nouvingut a un nou país, i a un nou centre pot presentar algunes dificultats per a la seua integració escolar. Tant, a nivell curricular, com de socialització amb els companys/as i adults, el no comprendre el llenguatge, entre altres. Per tant, és molt important en primer lloc, formular adaptacions curriculars per a aquest tipus d´alumnat, de manera que puguem ajudar-lo al fet que la seua integració escolar vaja millorant a poc a poc, ja que el ritme que presentarà serà molt diferent al dels seus companys. Per això, serà convenient començar a estudiar en la seua llengua materna, d´aquesta manera podrà anar adaptant-se al ritme de la classe, anirà desenvolupant el seu aprenentatge, i podrà comprendre millor els continguts que es donen. I de forma progressiva anar augmentant l´aprenentatge de la llengua minoritzada, ja que si va romandre un temps llarg en aquest centre li serà de gran ajuda, poder comprendre-la per a relacionar-se i interactuar amb els seus companys i amb els adults, també la integració en la nova societat li serà més fàcil. Hem de prestar una atenció individualitzada, perquè el xiquet/a es senta segur i en confiança, la qual cosa facilitarà el desenvolupament de l´aprenentatge i la integració a la nova escolarització. 

Francesco Tonucci

             Esta pràctica consistix en en l´observació d´un vídeo de Francesco Tonucci, en el qual parla sobre l´educació i el model LOMCE.

             Entre diverses preguntes vam triar 4 per a respondre tant de forma individual com grupal.

Són les següents:

• En LOMCE no hi ha rastre d´Educació Infantil, que els diries a aquells que ens desprecien?

Nosaltres pensem que es valora molt poc als mestres d´Infantil, ja que són els que               

s´encarreguen del desenvolupament dels xiquets menuts. Els primers anys de vida del xiquet són els més importants perquè es comença la base del coneixement i aprenentatge, de la qual cosa construiran al llarg de de la seua vida. 

• Que significa educar en Diversitat?

En els primers anys és molt important el tema de la socialització, de relacionar-se entre ells, de conèixer les seues capacitats i habilitats, i les diferències dels altres, per tant seria interessant que tot treballaren junts. És necessari normalitzar la diversitat en edats tan xicotetes. Perquè no es creguen prejuís. I junts s´ajuden i recolzen, per tant podem parlar d´una educació en valors. 

• Que podem fer per a evitar el retrocés? 

Hem de recolzar als mestres que tenen bones idees, i bons progressos, perquè es puga donar lloc al canvi, i conèixer noves formes d´aprenentatge. Que s´adapten de forma individualitzada. I que no es conformen amb el que li dicten, que tinguen el seu propi criteri. 

• Perquè es important l´Educació Pública? 

Perquè tot el món ha de tindre accés a l´educació, ha de tindre l´oportunitat, tots han de ser tractats de la mateixa manera, no diferenciar ni pel seu nivell social, ni cultural... Tots han de tindre dret a una educació.

Fer de Mestres

         Aquesta pràctica està relacionada amb un text que pertany al llibre de Tudi Torró, Fer de Mestres.
             En aquest text parla sobre les responsabilitats i actuacions que han de tindre els mestres a       l´aula. També  l´atenció que han de mostrar als alumnes. 

               
          Aquesta activitat consistia primer, a llegir cadascun el text en veu baixa, i en segon lloc un membre del grup ha passat a llegir el text en veu alta mentre els altres li escoltàvem. Després, hem realitzat un debat general, en el qual cada grup ha donat les seues opinions respecte al text. És més senzill parar atenció a la persona que està llegint el text en veu alta, d´aquesta manera totes estàvem escoltant-la. Després, hem pogut posar en comú les opinions que teníem sobre aquest tema. El text, m'ha semblat bastant interessant encara que no està en la meua primera llengua, perquè jo soc castellà parlant.

             En aquest text l´autora parla sobre la importància de la formació dels professors i professores. Les situacions diferents que aparèixen cada dia i que cal buscar solucions als conflictes. És molt important treballar en equip i col·laborar tots junts, l'escola, mestres, alumnes i famílies. Per tant, es proposa que el mestre ha de ser una persona culta, que no deixe de formar-se mai, que tinga coneixements molt amplis, la seua formació lingüística deu ser en les dues llengües oficials del territori, en aquest cas valencià i castellà. Una person atenta, crítica, respectuosa, que transmetra valors i que sàpia desembolicar-se molt bé en la societat. Però l'educació no solament depén del mestre, també de l'entorn, l'organització de l'aula, els materials disponibles, la col·laboració de les famílies, les adaptacions curriculars necessàries, a més d'atencions individualitzades als xiquets i xiquetes. El que es reflecteix és que treballant tots junts podem aconseguir una educació adequada i a l'altura de tots els xiquets i xiquetes. 

La Diversitat Lingüística

En aquesta classe hem respost algunes qüestions sobre la Diversitat Lingüística:

• Què entens per primera llengua (L1)? 
• La llengua que utilitzem per a comunicar-nos diàriament amb la gent. És la llengua familiar, la primera que aprenem. La que es denomina llengua materna. La primera amb la que estem en contacte.

• Es pot tindre més d´una primera llengua? 
• Sí, perquè hi ha gent que en la seua família es comunica amb una llengua i després amb els amics o en el treball, o en la universitat es comunica amb una altra. Creixen amb dues llengües primeres. 

• Creus que l ´expressió "llengua materna" és exacta?  
• No sempre és exacta, perquè el pare pot tindre una altra llengua principal.

• Què vol dir llengua preferent? 
• Aquella llengua que utilitzem més, o per les nostres circumstàncies socials o per la nostra preferència, i perquè ens sentim més còmodes.

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
• Sí, perque podem canviar les nostres circumstàncies socials.

• Què entens per segona llengua(L2)? 
• Es una llengua que aprenem després de la primera i que normalment se aprén en el context escolar. No té lloc en el si de la família.

• Què entens per bilingüisme? 
• És la capacitat que té l´individu de comunicar-se amb dues llengües i té desenvolupades les capacitats i habilitats de les dues llengües per igual.

• Què entens per multilingüisme? 
• Les persones que dominen al mateix temps diverses llengües. Controlan més de dues llengües perquè en aquest territori coexisteixen diverses llengües.

• Què entens per plurilingüisme? 
• Quan una persona té el domini de tres o més llengües. Controlen diverses llengües. Per exemple: castellà, anglés, valencià i francés.

• Què significa colonitzar?
• La imposició d´una llengua a un territori. Arribar a un territori nou per a repoblar-lo i substituir una cultura per una altra.

El Ventall Lingüístic

Aquesta pràctica s´anomena "El Ventall Lingüístic", i es tracta de parlar un poc sobre les llengües que coneixem.

        El meu nom és Ana, i soc de Villena, en este poble res més es parla castellà (color taronja). Des de xicoteta he estudiat en el col·legi anglés (color verd) i valencià (color groc), en l´etapa d´educació infantil cantàvem cançons, jocs de paraules per aprendre vocabulari, etc. Però vam començar en primària a conèixer els idiomes més a prop, tant  l´anglés com el valencià. En el col·legi sempre hem tingut el valencià com assignatura i comprenia la gramática bastant bé, però parlar i mantindre una conversa em costava més. En batxiller no hi havia valencià, per tant des del col·legi l´he tornat a reprendre en la universitat.

         On també vaig practicar una mica de valencià va ser durant les pràctiques del cicle d´Educació Infantil. Perquè les rutines que seguíem eren dos dies en castellà, dos dies en anglès, i un en valencià. 

          Al mateix temps també he anat estudiant una altra llengua, l´anglés. Este idioma em va costar un poc més d´aprendre però em vaig apuntar a l´Escola Oficial d´Idiomes per a reforçar-lo. Em passava com el valencià que comprenia molt bé la gramàtica i sabia escriure però em costava molt parlar i mantindre una conversa. Però esta llengua sempre l´he tingut present tant en batxiller, com en el cicle d´educació infantil fins a arribar a la universitat.