Jerome Bruner

            En aquesta pràctica hem llegit una fulla relacionada amb les capacitats innates que argumenta Jerome Bruner, analitzant un exemple de una mare amb el seu fill.

            El text mostra l'accés d'un xiquet al joc. La seua mare progessivament va marcant les vocalitzacions. D'aqueta manera, el xiquet primer parava atenció, sobre com el deia la seua mare, i després, de forma gradual el xiquet anava vocalitzant. Per tant, la seua mare començava a vocalitzar paraules i frases simples, però conforme veia al xiquet avançar, anava enriquint més el vocabulari.
            A poc a poc, la mare va observant que el xiquet afronta situacions qeu abans no podia, per tant, el xiquet cada vegada està més actiu en el joc.

            Com a conclusió, podem dir que destaca el paper de la mare, perquè és la que s'encarrega d'anar adaptant el joc conforme el xiquet va creixent. Ella elabora una espècie de bastimentada per a anar generant un ric llenguatge al xiquet, i adaptar-lo al seu ritme i les seues necessitats.

Vídeo Escola Bressol

En aquesta pràctica hem visualitzat un vídeo en classe, on es comentaven diferents estratègies que es duen a terme en l'escola bressol de Mollet del Vallés. 

             Primer els pares i mares acompanyen als xiquets a la classe, i s'esperen una estona al seu costat perquè es queden tranquils.          

           Desprès, comencen els bon dia, en una assemblea on els xiquets i xiquetes se senten en cercle i durant una estona conten el que han fet durant el cap de setmana. D'aquesta manera poden expressar el que asseguen, els seus interessos... Cada cap de setmana un xiquet o xiqueta es porta la llibreta viatgera, on escriu alguna situació i pega fotos d'algun moment especial que haja ocorregut. I és en el moment d'assemblea quan aqueix xiquet o xiqueta l'explicarà als seus companys. 

           Una altra de les activitats, és la del conte, la professora s'encarrega de contar el conte modulant diferents veus, afegint gestos per a captar l'atenció del xiquets i xiquetes. També, utilitzant elements visuals, és una manera lúdica per a mantindre als xiquets interessats, escoltant el conte, i els ajudarà a entendre-ho millor. 

           D'altra banda, es dóna molta importància al joc lliure, la finalitat és la font d'aprenentatge per als xiquets, a través de l'experiència, l'exploració, l'autonomia per a triar i utilitzar diferents materials. També, relacionar-se amb els companys, interactuar amb ells, treballar en equip en diferents racons, observar i imitar triant rols, etc.

          Un altre punt a destacar, és la relació adult-infant, mostrar afecte i ajuda, crear un vincle de confiança, farà que els xiquets s'expressen amb l'adult i acudisquen a ell quan necessiten alguna cosa. És important mantindre un llenguatge oral obert, una comunicació entre tots dos, tant general com individualitzada. A més, utilitzar un llenguatge positiu, afavorir quan l'han fet bé, animar i motivar en les activitats, a través de la gesticulació, amb somriures, mirades, mantindre un to de veu suau, etc. 

            Al meu entendre, em semblen estratègies molt adequades per a treballar amb els xiquets i xiquetes, les relacions socials amb adults i companys, la comunicació i la forma d'expressar-se, el treball en equip, entre altres. És important treballar l'autonomia en les activitats, i el respecte. I fomentar la comunicació, l'expressar els sentiments, mitjançant el diàleg entre persones, i l'afectivitat.

Carta pel canvi del Programa Lingüístic

Estimades famílies:

      Em dirigisc a vosaltres a través d'aquesta carta per a fer-vos partícips d'una proposta de canvi que es va produir en el nostre centre, en relació a l'ús de la llengua valenciana. 

D'acord a la llei aprovada 4/2018, per la Generalitat, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. 

     S'haurien d'introduir la millora de les propostes didàctiques en l'ús de la llengua valenciana. I canviar el programa, perquè s'impartisquen les hores suficients de valencià i anglés com a llengües vehiculares. per tant, és important aprovar el canvi i la millora d'objectius, continguts i activitats prequè es puga dur a terme aquest programa. 

       Ha de ser un canvi progressiu, i amb les ajudes i supports necessaris per a poder aconseguir els objectius proposats, a més, s'ha de tindre en compte que s'ampliarà l'aprenentatge sobre aquestes llengües el seu domini oral i escrit, el coneixement d'altres cultures, per tant, es pretén afavorir l'educació i formació d'altres llengües. 

        Per tot l'anterior, és important la vostra assistència a la reunió per a poder tractar detalladament els punts del programa lingüístic, així com resoldre dubtes. La reunió tindrà lloc dimarts que ve 26 de març a les 20:00, en el saló d'actes del col·legi.

         Gràcies per la vostra atenció, i espere la vostra assistència.

         

         Una salutació, el centre escolar. 

Les Definicions

         Aquesta pràctica consisteix en a definir diferents conceptes o metodologies d'aprenentatge per mitjà del joc, entre les quals destaquen les següents: 

• Treballar per projectes: l'aprenentatge per projectes a l'aula és un mètode d'educació innovadora que sorgeix a partir de la teoria de Howard Gardner. Aquesta metodologia permet que els xiquets/es adquirisquen coneixements i competències convertint-se en protagonistes del seu propi aprenentatge. Així, podran desenvolupar la seua autonomia sent els encarregats de planificar, estructurar, implementar i avaluar el seu propi treball. És a dir, participar activament en la seua pròpia educació.

• Taller: els tallers són activitats sistematitzades, dirigides, per a aconseguir que el xiquet/a adquirisca diversos recursos i conega diferents tècniques, que després utilitzarà de forma creativa en els racons o espais de treball de l'aula. Requereix que treballen amb autonomia, i per tant coneguen els recursos al seu abast. Per mitjà, d'aquestes tallers es poden treballar diferents llenguatges, corporal, artístic, verbal, audiovisual, tecnològic... de forma integrada i globalitzada. Es poden entendre com una forma d'organització espacial i temporal que afavoreix la socialització, el treball en equip, la motivació, el respecte, etc.

• Racó: els racons ens permeten organitzar l'aula en xicotets grups, en cadascun es fa una tasca diferent. Poden ser de treball o de joc. Alguns són dirigits pel mestre i uns altres destaquen per l'autonomia del xiquet. Aquests racons es planifiquen per un període de temps perquè cada xiquet vaja passant per tots el racons de treball. 

Contradiccions Vídeo de Vicent Pascual

       La pràctica que hem treballat hui en classe, tracta sobre un vídeo de Vicent Pascual, relacionat amb l'educació plurilingüe. Hem d'assenyalar les contradiccions que proposa respecte a la llei 4/2018.

       Segons Vicent, és molt important treballar totes les llengües en conjunt i dedicar-li el mateix temps, és a dir, engloba totes les llengües com un aprenentatge global. Però d'adcord a la llei 4/2018, és una contradicció, perquè aquesta argumenta que és molt important treballar altres llengües com és el valencià o l'angl^s, però no dedicar-li el mateix temps a la llengüa minoritzada, que a la L1. Perquè pensa que treballant i practicant la llengua minoritzada s'aprendrà de forma més ràpida, i el domini serà millor. D'aquesta manera, hi haurà una educació plurilingüe. 

        Per a concloure, pense que és molt important treballar la llengua minoritzada, ja siga valencià, anglès o una altra llengua, ja que vivim en una societat amb multitud d'idiomes i cultures, el poder conéixer-les i aprendre-les ens seervirà en un futur tant per a poder comunicar-nos com per a treballar, entre moltes altres coses. Es poden aprendre altres costums, i ampliar el coneixement i desenvolupament de l'aprenentatge.  

          

Mari Carmen Díez

               Hui hem acudit a la sala d´actes per a escoltar la xarrada que ha donat Mari Carmen Díez. Va estudiar a Alacant, i es va especialitzar en Educació Infantil. També té amplis coneixements en llengua, i està llicenciada en valencià. Ha sigut coordinadora a l´escola "Aire Libre". Està formada en psicopedagogia. A més destaca en l'ámbit de l'escriptura, en concret hui ha vingut per a parlar sobre un dels seus llibres: Infáncia; Educar i educar-se.

             Aquesta autora té 14 llibres publicats des de 1995. Destaca per la seua dedicació a la poesia ja que té 5 llibres de versos. La seua professió ha sigut la de mestra, i ella ha sigut la pionera a treballar per projectes. 

             En la reflexió que ha fet Mari Carmen ha anat destacant punts com que és molt important ser creatius i tindre imaginació. Hem d'entretindre de manera activa. El fet ser mestra, és guardar els moments viscuts dia a dia, recopilar les coses que han anat passant a l'escola.

Ha sigut comentant el llibre escrit per ella i el seu company Vicenç, el qual segueix una programació flexible i oberta. Ell és psicòleg, i és de Menorca. Tots dos escriuen en el Diari Informació. I la reflexió que tots dos fan, és que volen mostrar el camí que ells millor consideren a causa de la seua experiència, per a facilitar-li l'accés als xiquets i xiquetes. En aquest llibre destaquen 10 fotografias. Ja que han buscat a a persones que els agrade traure fotos que mostren un missatge, que siguen significatives, que en veure-les et desperten algun sentiment. Volien destacar que la vida hauria de ser en comú i no cadascun a la seua. 

             Aquest llibre es divideix en tres capítols, el primer és Escoltar la infància, tracta temes com que quan una persona es comunica necessita a una altra persona que ho escolte. És important tractar a l'escola el tema d'escoltar, que el xiquet siga considerat com una persona. La importància de voler-se un com és. I el mestre ha de ser l'acompanyant, el que li va guiant. La clau és aprendre uns d'uns altres, els xiquets han d'anar a l'escola a escoltar-nos i nosaltres a escoltar-los a ells. 

              En el segon capítol, Familiaritzar l'Educació, destaca la convivència, no es tracta de canviar la forma de vida, sinó de buscar maneres i ocasions d'ajuntar-se, comunicar-se i parlar junts, és a dir, hem d'aprofitar el temps i les ocasions que tenim ara. 

                     I en el tercer capítol, Educar i educar-se, es tracta el tema de qui educa a qui. Tots, cap, els pares i mares, els avis, les pantalles, l'escola... És un deure que ens pertany a tots. Corregir, guiar, mostrar els límits i normes a un xiquet, fins on es pot arribar. Hem d'actuar, vigilar i corregir actes que no siguen adequats, hem d'exercir d'adults.

                     En conclusió, es tracten temes tant de família, com de bellesa, creativitat, jocs, fantasia, conflictes, sentiments, amistat, perdudes, pobresa, l'amor i la separació, es a dir, temes que no se solen tractar habitualment. A vegades, pensem que és millor evitar temes que els produïsquen tristesa, perquè no es frustren o no patisquen però son vivències reals de la vida que han de conèixer, d'aquesta manera respectarem i escoltarem el que ens vulguen comunicar, ja que són persones i es commouen. I per tant, hem de deixar de costat l'entreteniment únic de l'ús de les pantalles, i que ens servisquen com a font d'informació per a complementar el seu aprenentatge.

                     Per a acabar, va citar una frase d'un article del seu company Vicenç, "Si no tingues més escoletes, les tornaríem a inventar."

                     M'ha semblat una persona molt pròxima i simpàtica, a més el seu pensament i forma d'expressar-lo em resulta adequat i interessant. Perquè es nota que viu la seua professió, i contagia el seu amor per ensenyar i per guiar als xiquets i xiquetes.