Conclusió

           Per a concloure, açí deixe una breu conclusió sobre com m'ha semblat aquesta assignatura, i tot el que he aprés. 

         A través d'aquesta classe, hem aprés mètodes d'ensenyament-aprenentatge que en un futur podrem emprar. Mètodes de comunicació tant oral com escrites, tècniques de lectoescriptura per als més xicotets. L'ensenyament a través d'un aprenentatge significatiu sempre és primordial, perquè d'aquets manera podrem ensenyar als xiquets/as a desenvolupar  les seues habilitats, a tindre interés i curiositat per saber i per aprendre. És molt important potenciar la motivació dels xiquets/as perquè gaudisquen alhora que aprenen, i així serà com interioritzaran els conceptes o continguts que es proposen. 

            Finalment, m'ha semblat una assignatura entretinguda, en la qual a part d'aprendre tècniques per  a treballar amb els xiquets/as, hem aprés a treballar tant en equip com de forma individual, a interioritzar la lectura en veu baixa i en veu alta, escoltant al company/a o llegint nosaltres mateixes, a enllaçar activitats diferents respecte a una temàtica, entre altres coses. 

Video Jaume Vialta

             En aquesta pràctica hem visualitzat un vídeo, conegut per "Aprendre a escriure". L'autor s'anomena Jaume Vialta, i tracta sobre una xiqueta de quatre anys que està aprenent a escriure. I el seu pare que és reporter grava durant uns mesos el progrés de la seua filla, fa un seguiment quant a la indentificació de síl·labes, fonemes, i la seua representació gràfica.

            Aquest autor explica que quan aprenem un idioma, el nostre cervell aprén a reconéixer els diferents sons, i identifica la seua representació gràfica. Perquè per exemple, en escoltar una paraula o una oració, acudeix a la memòria on té els sons adquirits, i els identifica.

            En el vídeo expliquen que un xiquet/a està preparat per a escriure quan el seu cervell ja té un desenvolupament avançat. El primer pas és fer imitacions y grafies. Per a aprendre a escriure el pas més important és dominar la motricitat fina. I els xiquets/es comencen a dominar-la al voltant dels 5 anys, comença a coordinar els dits, la seua posició, com es diu en forma de pinça.

             Una de les maneres que es comenta en el vídeo sobre l'aprenentatge de l'escriptura, és a través del mètode descendent o global, és a dir, la tira fònica es divideix en parts, i en aquest cas, va des de la frase o paraula, després síl·labes, lletres i sons. Quan són molt xicotets, es guien per la memòria, buscant lletres similars. Perquè en l'aprenentatge de la lectoescriptura, la forma més ràpida d'aprendre és consonant-vocal, i després de manera progressiva la resta. Per tant, és molt important que comprenguen la relació entre la tira fònica i la tira gràfica. D'aquesta manera, podran associar idees a paraules o dibuixos.

              Per a potenciar aquets aprenentatge, realitzen diverses activitats com, practicar amb el seu nom i els dels companys, formar paraules amb lletres desordenades, relacionar lletres del seu propi nom amb el nom d'algun familiar o algun objecte conegut, etc.


              Finalment, per a concloure, hem de deixar als xiquets/as, espai i temps en el procés de lectoescriptura, adaptar-nos als seus ritmes i necessitats, i realitzar activitats que els motiven, i que fomenten l'aprenentatge de lectura i escriptura.