Conclusió

           Per a concloure, açí deixe una breu conclusió sobre com m'ha semblat aquesta assignatura, i tot el que he aprés. 

         A través d'aquesta classe, hem aprés mètodes d'ensenyament-aprenentatge que en un futur podrem emprar. Mètodes de comunicació tant oral com escrites, tècniques de lectoescriptura per als més xicotets. L'ensenyament a través d'un aprenentatge significatiu sempre és primordial, perquè d'aquets manera podrem ensenyar als xiquets/as a desenvolupar  les seues habilitats, a tindre interés i curiositat per saber i per aprendre. És molt important potenciar la motivació dels xiquets/as perquè gaudisquen alhora que aprenen, i així serà com interioritzaran els conceptes o continguts que es proposen. 

            Finalment, m'ha semblat una assignatura entretinguda, en la qual a part d'aprendre tècniques per  a treballar amb els xiquets/as, hem aprés a treballar tant en equip com de forma individual, a interioritzar la lectura en veu baixa i en veu alta, escoltant al company/a o llegint nosaltres mateixes, a enllaçar activitats diferents respecte a una temàtica, entre altres coses. 

Video Jaume Vialta

             En aquesta pràctica hem visualitzat un vídeo, conegut per "Aprendre a escriure". L'autor s'anomena Jaume Vialta, i tracta sobre una xiqueta de quatre anys que està aprenent a escriure. I el seu pare que és reporter grava durant uns mesos el progrés de la seua filla, fa un seguiment quant a la indentificació de síl·labes, fonemes, i la seua representació gràfica.

            Aquest autor explica que quan aprenem un idioma, el nostre cervell aprén a reconéixer els diferents sons, i identifica la seua representació gràfica. Perquè per exemple, en escoltar una paraula o una oració, acudeix a la memòria on té els sons adquirits, i els identifica.

            En el vídeo expliquen que un xiquet/a està preparat per a escriure quan el seu cervell ja té un desenvolupament avançat. El primer pas és fer imitacions y grafies. Per a aprendre a escriure el pas més important és dominar la motricitat fina. I els xiquets/es comencen a dominar-la al voltant dels 5 anys, comença a coordinar els dits, la seua posició, com es diu en forma de pinça.

             Una de les maneres que es comenta en el vídeo sobre l'aprenentatge de l'escriptura, és a través del mètode descendent o global, és a dir, la tira fònica es divideix en parts, i en aquest cas, va des de la frase o paraula, després síl·labes, lletres i sons. Quan són molt xicotets, es guien per la memòria, buscant lletres similars. Perquè en l'aprenentatge de la lectoescriptura, la forma més ràpida d'aprendre és consonant-vocal, i després de manera progressiva la resta. Per tant, és molt important que comprenguen la relació entre la tira fònica i la tira gràfica. D'aquesta manera, podran associar idees a paraules o dibuixos.

              Per a potenciar aquets aprenentatge, realitzen diverses activitats com, practicar amb el seu nom i els dels companys, formar paraules amb lletres desordenades, relacionar lletres del seu propi nom amb el nom d'algun familiar o algun objecte conegut, etc.


              Finalment, per a concloure, hem de deixar als xiquets/as, espai i temps en el procés de lectoescriptura, adaptar-nos als seus ritmes i necessitats, i realitzar activitats que els motiven, i que fomenten l'aprenentatge de lectura i escriptura.

Conferència mestres d'infantil

                  Hem acudit a una conferència en la universitat, en la qual dues mestres d'un col·legi d'Elx, han vingut a explicar-nos com treballen en les seus classes d'Educació Infantil. Els projectes que duen a terme, els diferents tallers, és a dir, les diferents activitats que exerceixen. I com treballen amb els xiquets i xiquetes el programa plurinlingüe, és a dir, el valencià com a L2 amb xiquets que són castellà parlants. 

                Després, han començat a explicar la metodologia que empren en classe amb els xiquets i xiquetes, i destaquen el crear moments i situacions que motiven a l'alumne i provoquen l'aprenentatge. D'altra banda, també li donen molta importància a la relació entre l'aprenentatge i les emocions, perquè quan un xiquet està motivat, li interessa aqueix tema, té ganes i curiositat per aprendre, aquest procés serà positiu. Treballen la metodologia d'inversió, és a dir, els xiquets d'infantil no tenen assignatures i en les classes es dediquen a aprendre jugant, treballant en equip, per parelles, de forma individual, busquen diferents alternatives perquè siga un aprenentatge motivador.

                    També han explicat els racons que utilitzen durant el dia, les activitats que realitzen, unes obligatòries i altres voluntàries. D'una banda, està l'entrada amable, en arribar a classe les mares i pares, poden acompanyar als xiquets fins a classe i esperar-se una estona al costat d'ells, perquè es queden tranquils. Les rutines i assemblees, són activitats que es realitzen tots els dies, i que els xiquets tenen adquirides, aprenen cançons, parlen sobre el calendari, sobre el cap de setmana, dies especials, temes d'interés per a ells... També destaquen els tallers, en aquestes activitats divideixen la classe en dos grups, un grup es queda amb la mestra i l'altre amb la de suport, així poden passar tots els xiquets i xiquetes per tots el racons durant la setmana. Entre aquests es troba el racó de la parla, matemàtiques, informàtica, lletres... fan referència als espais on es treballen les intel·ligències múltiples, i l'aprenentatge cooperatiu. I finalment, el racó del joc simbólic, on realitzen titelles, cançons, contes, teatres...

                   A més, han fet referència a la importància de la participació de les famílies a l'aula, estar en contacte per a poder treballar en conjunt a classe i a casa. Per exemple, destaquen les eixides, a més de la importància perquè els xiquets i xiquetes coneguen la vida quotidiana, l'exterior, festes i celebracions, les diferents cultures a través d'activitats, i per això es necessària la col·laboració de les famílies.

                      Per a concloure, han parlat del procés evolutiu dels xiquets i xiquetes, el qual és diferent per a cadascun, perquè cada xiquet té un ritme d'aprenentatge, i de desenvolupament d'habilitats, uns adquireixen abans l'escriptura, mentre que uns altres adquireixen la lectura, per tant, hem d'adaptar-nos a cada xiquet de forma individual i respectar el seu creixement i evolució. Treballar de forma grupal, però també conèixer als xiquets de forma individualitzada i així observar millor les seues necessitats i interessos.



                   

                    

Jerome Bruner

            En aquesta pràctica hem llegit una fulla relacionada amb les capacitats innates que argumenta Jerome Bruner, analitzant un exemple de una mare amb el seu fill.

            El text mostra l'accés d'un xiquet al joc. La seua mare progessivament va marcant les vocalitzacions. D'aqueta manera, el xiquet primer parava atenció, sobre com el deia la seua mare, i després, de forma gradual el xiquet anava vocalitzant. Per tant, la seua mare començava a vocalitzar paraules i frases simples, però conforme veia al xiquet avançar, anava enriquint més el vocabulari.
            A poc a poc, la mare va observant que el xiquet afronta situacions qeu abans no podia, per tant, el xiquet cada vegada està més actiu en el joc.

            Com a conclusió, podem dir que destaca el paper de la mare, perquè és la que s'encarrega d'anar adaptant el joc conforme el xiquet va creixent. Ella elabora una espècie de bastimentada per a anar generant un ric llenguatge al xiquet, i adaptar-lo al seu ritme i les seues necessitats.

Vídeo Escola Bressol

En aquesta pràctica hem visualitzat un vídeo en classe, on es comentaven diferents estratègies que es duen a terme en l'escola bressol de Mollet del Vallés. 

             Primer els pares i mares acompanyen als xiquets a la classe, i s'esperen una estona al seu costat perquè es queden tranquils.          

           Desprès, comencen els bon dia, en una assemblea on els xiquets i xiquetes se senten en cercle i durant una estona conten el que han fet durant el cap de setmana. D'aquesta manera poden expressar el que asseguen, els seus interessos... Cada cap de setmana un xiquet o xiqueta es porta la llibreta viatgera, on escriu alguna situació i pega fotos d'algun moment especial que haja ocorregut. I és en el moment d'assemblea quan aqueix xiquet o xiqueta l'explicarà als seus companys. 

           Una altra de les activitats, és la del conte, la professora s'encarrega de contar el conte modulant diferents veus, afegint gestos per a captar l'atenció del xiquets i xiquetes. També, utilitzant elements visuals, és una manera lúdica per a mantindre als xiquets interessats, escoltant el conte, i els ajudarà a entendre-ho millor. 

           D'altra banda, es dóna molta importància al joc lliure, la finalitat és la font d'aprenentatge per als xiquets, a través de l'experiència, l'exploració, l'autonomia per a triar i utilitzar diferents materials. També, relacionar-se amb els companys, interactuar amb ells, treballar en equip en diferents racons, observar i imitar triant rols, etc.

          Un altre punt a destacar, és la relació adult-infant, mostrar afecte i ajuda, crear un vincle de confiança, farà que els xiquets s'expressen amb l'adult i acudisquen a ell quan necessiten alguna cosa. És important mantindre un llenguatge oral obert, una comunicació entre tots dos, tant general com individualitzada. A més, utilitzar un llenguatge positiu, afavorir quan l'han fet bé, animar i motivar en les activitats, a través de la gesticulació, amb somriures, mirades, mantindre un to de veu suau, etc. 

            Al meu entendre, em semblen estratègies molt adequades per a treballar amb els xiquets i xiquetes, les relacions socials amb adults i companys, la comunicació i la forma d'expressar-se, el treball en equip, entre altres. És important treballar l'autonomia en les activitats, i el respecte. I fomentar la comunicació, l'expressar els sentiments, mitjançant el diàleg entre persones, i l'afectivitat.

Carta pel canvi del Programa Lingüístic

Estimades famílies:

      Em dirigisc a vosaltres a través d'aquesta carta per a fer-vos partícips d'una proposta de canvi que es va produir en el nostre centre, en relació a l'ús de la llengua valenciana. 

D'acord a la llei aprovada 4/2018, per la Generalitat, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. 

     S'haurien d'introduir la millora de les propostes didàctiques en l'ús de la llengua valenciana. I canviar el programa, perquè s'impartisquen les hores suficients de valencià i anglés com a llengües vehiculares. per tant, és important aprovar el canvi i la millora d'objectius, continguts i activitats prequè es puga dur a terme aquest programa. 

       Ha de ser un canvi progressiu, i amb les ajudes i supports necessaris per a poder aconseguir els objectius proposats, a més, s'ha de tindre en compte que s'ampliarà l'aprenentatge sobre aquestes llengües el seu domini oral i escrit, el coneixement d'altres cultures, per tant, es pretén afavorir l'educació i formació d'altres llengües. 

        Per tot l'anterior, és important la vostra assistència a la reunió per a poder tractar detalladament els punts del programa lingüístic, així com resoldre dubtes. La reunió tindrà lloc dimarts que ve 26 de març a les 20:00, en el saló d'actes del col·legi.

         Gràcies per la vostra atenció, i espere la vostra assistència.

         

         Una salutació, el centre escolar. 

Les Definicions

         Aquesta pràctica consisteix en a definir diferents conceptes o metodologies d'aprenentatge per mitjà del joc, entre les quals destaquen les següents: 

• Treballar per projectes: l'aprenentatge per projectes a l'aula és un mètode d'educació innovadora que sorgeix a partir de la teoria de Howard Gardner. Aquesta metodologia permet que els xiquets/es adquirisquen coneixements i competències convertint-se en protagonistes del seu propi aprenentatge. Així, podran desenvolupar la seua autonomia sent els encarregats de planificar, estructurar, implementar i avaluar el seu propi treball. És a dir, participar activament en la seua pròpia educació.

• Taller: els tallers són activitats sistematitzades, dirigides, per a aconseguir que el xiquet/a adquirisca diversos recursos i conega diferents tècniques, que després utilitzarà de forma creativa en els racons o espais de treball de l'aula. Requereix que treballen amb autonomia, i per tant coneguen els recursos al seu abast. Per mitjà, d'aquestes tallers es poden treballar diferents llenguatges, corporal, artístic, verbal, audiovisual, tecnològic... de forma integrada i globalitzada. Es poden entendre com una forma d'organització espacial i temporal que afavoreix la socialització, el treball en equip, la motivació, el respecte, etc.

• Racó: els racons ens permeten organitzar l'aula en xicotets grups, en cadascun es fa una tasca diferent. Poden ser de treball o de joc. Alguns són dirigits pel mestre i uns altres destaquen per l'autonomia del xiquet. Aquests racons es planifiquen per un període de temps perquè cada xiquet vaja passant per tots el racons de treball.